Seleccionar página

Mirades al paisatge

Reflectir, buscar, interpretar, crear… és el que l’artista ha tingut necessitat de fer des de sempre. La pintura és la meva vocació en la vida, visc per ella, i el paisatge, en particular, és la meva inspiració.

Interpretar la naturalesa, de dins a fora, amb sinceritat i senzillesa segons els meus sentiments, configura la visió que plasmo a les meves obres.

Quan començo un quadre, intento crear i transmetre la bellesa de l’espai que observo i admiro, i la impressió que provoca en mi. La passió em porta a transmetre amb els pinzells i els colors tot el que s’hi troba: els arbres, la terra, l’aigua, el cel… que canvien profundament depenent de l’hora del dia, de l’estació de l’any, fins i tot del meu estat d’ànim. Reflectir l’atmosfera que sento davant el paisatge és el que m’agradaria fer arribar a l’espectador. Com el comensal que s’asseu a taula per degustar un bon àpat, assaborint els plats, gaudint de la companyia, sense presses; així és com em sento davant la tela a punt de començar l’obra. Observar els cromatismes, sentir l’emoció que ens regala la realitat, gaudir de la paleta que va reflectint tot el que tinc davant, desenvolupant la meva vocació.

Quan el quadre està acabat, el que desitjo és que la persona que se’l miri hi descobreixi tot el treball i el sentiment que hi he posat per poder gaudir com jo de la bellesa que ens dóna qualsevol racó de la natura que ens envolta.

M’agradaria que aquesta web, feta amb tota la meva sinceritat i sensibilitat, arribés dins el cor de l’espectador.

A tots, gràcies.

Pegueroles Abadie

Paisatge com a imatge

Dels aproximadament 2500 dibuixos conservats de Goethe, dues terceres parts són paisatges. Com afirma al seu llibre Viatge a Itàlia: La naturalesa és l’únic llibre en el qual totes les pàgines ofereixen molt de contingut. Al gran escriptor alemany devem també un llibre revelador, Teoria dels colors, on per primera vegada es relacionen els sentiments humans amb les qualitats cromàtiques. Així mateix, en una altra obra, el diàleg A propòsit de la veritat i versemblança de les obres d’art, fa dir a un dels personatges: L’obra d’art perfecta és una obra de l’esperit humà i, en este sentit, és també una obra de la naturalesa. Faltava encara més de mig segle per a l’arribada de Courbet i els impressionistes.

Amb Josep Manuel Pegueroles Abadie ens trobem davant de l’artista d’honrada vocació, que mulla el pinzell en la llum i ens apropa a l’entranya del paisatge, captura el vent i, sense cap altra pretensió, ens reposa en la calidesa de daurats, blaus i verds. No demanava res més Goethe. Un artista del sentiment i el paisatge.

Roc Salvadó Poy